A l’atzar agraeixo tres dons… La Divisa és el poema que enceta Cau de llunes, el primer recull de poemes de Maria Mercè Marçal.
Va guanyar el Carles Riba del 1976 i es va publicar el 1977 a Els llibres de l’Óssa menor de Proa, amb pròleg de Joan Brossa. A la Divisa hi trobem una «rebel·lia a tres bandes» de Marçal: la classe treballadora, el feminisme i la nació.
De l’entrevista de Maria Antònia Oliver a Maria Mercè Marçal
a propòsit de la publicació de Cau de llunes
—Com és aquesta rebel·lia a tres bandes?
—Aquesta rebel·lia es concreta amb la lluita que assumeixo en contra aquestes tres opressions a què em veig sotmesa més pel fet de ser dona, pel fet d’haver nascut als Països Catalans i pel fet d’haver nascut dona i ser de classe treballadora. Aquesta lluita, evidentment, contra la meva opressió com a dona és una lluita feminista. I contra l’opressió de classe i nacional també l’assumeixo.
////més Marçal i més poesia catalana a Stroligut
Divisa
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel
© hereves de Maria Mercè Marçal