La Divisa és el poema que enceta Cau de llunes, el primer recull de poemes de Maria Mercè Marçal.
Va guanyar el Carles Riba del 1976 i es va publicar el 1977 a Els llibres de l’Óssa menor de Proa, amb pròleg de Joan Brossa. A la Divisa hi trobem una «rebel·lia a tres bandes» de Marçal: la classe treballadora, el feminisme i la nació.
De l’entrevista de Maria Antònia Oliver a Maria Mercè Marçal
a propòsit de la publicació de Cau de llunes
—Com és aquesta rebel·lia a tres bandes?
—Aquesta rebel·lia es concreta amb la lluita que assumeixo en contra aquestes tres opressions, que envejo més pel fet de ser dona, pel fet d’haver nascut als Països Catalans i pel fet d’haver nascut dona i ser de classe treballadora. Aquesta lluita, evidentment, contra la meva opressió com a dona és una lluita feminista. I contra l’opressió de classe i nacional també l’assumeixo.
////més Marçal i més poesia catalana a Stroligut
Divisa
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel
© hereves de Maria Mercè Marçal